Castells

  PLANTA DE L’HOMENATGE







Com ho explicaré?

Mi compañera y yo nos hemos diribuido el trabajo jo he escogido las monedas para precentar primero y tendre que explicar-lo todo sobre ello. Antes que nada escribir el guía en algún papel o en el ordenador. Haré un resumen de todo el texto de la copa. Luego intentaré aprenderme de memoria, sino leeré un poco sin que se note mucho. El lenguaje no verbal es muy importante en una presentación o exposición, yo no lo utilizo mucho porque no lo sé utilizar. Con un poco de práctica me irá saliendo cada vez más.

LA IL·LUMINACIÓ:

Els interiors dels castells s'il·luminaven sobretot amb torxes. Aquestes torxes estaven fetes de fibres vegetals cargolades, i les puntes estaven untades amb greix animal. He posat aquesta imatge perquè es poden veure les torxes dins aquesta habitació per il·luminar-la.

També s'utilitzaven làmpades d'oli fetes de ceràmica amb blenes de fibres vegetals, i a les esglésies làmpades d'oli de vidre i metall. També es feien servir candeles i ciris de cera d'abelles, que era la forma més neta d'il·luminar, però gairebé exclusivament a les esglésies i a les festes senyorials. Les candeles es posaven en candelers, de vegades luxosos i fets de plata, però normalment eren de ferro. La primera imatge és un canelobre, i la segona és un ciri de cera d'abella.

A l'inventari d'Arnau Mir de Tost hi ha cinc 5 candelers de plata, divuit candelers de ferro coberts de plata i dos de llautó. Aquest era Arnau Mir de Tost, i aquí també he posat un canelobre de ferro.(((((((((((((((((((((((acabar esto)))))))))))))))))))))))))

PERGAMINS:


Com estan fets?
Els pergamins estan fets de pell d'ovella o de cabra pelada, assecada, rentada, desgreixada i allisada.
Com és una superfície llisa, es pot escriure i serveix com a suport dels documents de l'època medieval fins que no es va difondre l'ús del paper, ja entrat el segle XIII.

Quin és l'altre tresor del castell?
Al castell hi ha un altre tresor que són uns documents que els guarden amb molt de compte per poder acreditar honors, propietats i drets. Aquests só alguns documents.

Document més important?
El document més important és va fer a l'any 1055, on el comte de Pallars va vendre el castell de Mur als seus futurs propietaris, Arnau Mir de Tost i Arsenda. Aquest document és molt important ja que, a banda de justificar el dret de propietat, es fan constar els termes, o límits, del castell.



Contractes de compra-venda:   

TIPUS DE MONEDA UTILITZADA :

1) Any 1016.  Guillem i la seva muller Sènior venen a Ballomar una propietat agrària al terme de Terrassa pel preu d'una unça d'or, en el seu equivalent.

En nom de Déu, jo Guillem i la meva muller Sènior, dona, som venedors a tu Ballomar, comprador. Per aquesta carta nostra de venda et venem terres i vinyes, horts i hortals, pomeres, oliveres i altres tipus d'arbres, cases amb les corts, el sòl i el que hi ha al damunt, les portes i els fossars, tot és propietat nostra i va venir a mi Guillem pels meus pares i per compra, i a mi, dona, per compra i per la dècima. I és tot això al comtat de Barcelona, dins els termes de Terrassa, al lloc anomenat Marçans. Afronta la propietat citada a Orient amb la via que surt vers el Mont-rodó, al Sud toca amb l'Esplusella, a Occident amb l'Arena, al Nord toca amb la penya de Sant Llorenç. De tot el que queda inclòs en aquestes afrontacions et venem a tu el que hem citat abans, tot el que allà hi tenim i és nostre, exclosa la propietat de Joan, íntegrament amb entrades i sortides, pel preu d'una unça d'or, en cosa que tingui el seu equivalent.

2) Any 1006. Bovet i la seva pietosa germana Guifreda van vendre una dona que es deia Eló de regadiu i dos glans a la ciutat de Terrassa, un lloc anomenada Riu Mulnell per el preu de  quatre sous i quatre diners de moneda corrent.

 

3) Any 1031. Llop i la seva muller Riquella venen a Joan una peça de terra franca (lliure), tant cultivada com erma, que va venir a ell per herència dels seus pares i a ella per la dècima, situada al terme de Terrassa, al lloc que en diuen Camp d'Olivera, per 10 mancusos d'or vell d'Espanya.

 

4) Any 1038.  Bella, filla de Riquella, ven a Guifreda unes terres amb vinyes i el dret de fer servir un dia i una  nit al mes un molí amb el seu rec, cap-rec, canal, eines i aigua per regar, situat al terme de Rubí, pel preu de dues ovelles i una mitgera d'ordi. 

 

5) Any 1044.  Bernat i la seva muller Oruça venen a Madeix la meitat d'una peça de terra de conreu i erma i d'una vinya, situada al terme del castell de Gallifa, pel preu de dos sous de diners de Vic.

 

6) Any 1046. Sunyer i la seva muller Eló venen a Gerbert, prevere, unes cases amb corts, terres, vinyes, trilles, arbres diversos, rouredes, erm i edificacions, situat tot al terme de Terrassa al lloc que en diuen Mont-rodó, pel preu de sis sesters d'ordi i 4 sous de diners de moneda grossa de Barcelona.  

 

7) Any 1057. Ermengol i la seva muller Adalet venen a Ramon Queruç una terra amb oliveres i altres arbres, els conreus i els erms, amb les cases, els horts i hortals, situada al comtat de Barcelona al terme de Castellar del Vallès, pel preu de quatre mancusos d'or de Barcelona.


 

tornar

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb la invasió musulmana va desaparèixer la circulació de la moneda visigòtica. Durant els anys següents circularia pel país molt poc numerari i amb la intervenció franca començà a circular alguna moneda carolíngia de plata: sous (20 sous equivalien en principi a una lliura de plata), diners (12 diners equivalien a un sou de plata) i petites monedes anomenades òbols, malles o mitjos diners. Algunes d'aquestes monedes de plata s'encunyaven amb el nom dels reis francs però a les ceques pròpies del país. Alhora que circulava moneda musulmana. 

Gradualment alguns bisbes i comtes catalans obtenen el dret d’encunyar moneda. El primer comte de Barcelona que obté el dret d’encunyar moneda és Guifré I. 

 


En aquesta imatge podem veure la renúncia de la comtessa Adelaida de Carcassona-Rasés i el seu marit Guillem Ramon de Cerdanya dels senyorius de Carcassona i Rasès a favor dels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis. Aquests, a canvi, paguen dues mil unces d'or.  Hi podem veure com en una mà segellen l'acord amb un gest ritual i amb l'altra mà s'intercanvien les monedes.


 

A l'nici del segle XI, degut a la desvinculació del regne franc, a la intervenció en la política cordovesa i al cobrament de pàries, es fa més present el numerari musulmà d'or. 

Per aquests motius a partir de l’any 1018 es produí l’encunyació de moneda d’or pròpia al comtat de Barcelona, a imitació del dinar musulmà. Es tracta del mateix disseny del dinar musulmà però a l'orla de la moneda hi ha el nom del comte en llatí : "RAIMUNDUS COMES" i, al mig, un text de l'Alcorà en àrab.

El mancús d'or barceloní es considera la primera moneda d'or encunyada a l'Occident cristià.


Comentarios

Publicar un comentario