La vall del riu gaià

La vall de riu de Gaià

La veritat no ha estat dels meus temes preferits, hi ha coses que m'han interessat però ha arribat a un punt que m'ha semblat força avorrit, i més que vaig estar confinada i no em sabia unes quantes coses, vaig perdre molt el fil.

QUE HE APRÈS?

Montferri

Avui en dia tenim molt fàcil la comunicació, pero en aquella època era molt dificil comunicar-se entre torre i torre, perè tot i això hi havia alguns mètodes que ho feien possible, com ara: per sorrols diversos, per senyals de fum. per coloms missatgers, amb foc, amb banyes d´animals.

Durant els segles X i XI, es van construir torres a molts punts alts des dels quals s'enviaven senyals per enviar missatges.

Les torres van anar canviant perquè es van adonar que a l´hora de llutar i defensar-se era molt més fàcil, des del 600 fins al 850 era cuadrada, des del 850 find al 950 la seva forma va canviar , esra quadrada però amb les vores arrondonides, i per últim, des del 950 fins al 1200 va se rodona completament.  600-850 850-950 950-1200 Les torres no estaven al nivel de la terra i això era per precaució, perquè així és més complicat el accés per als enemics i també els despistaba.

Vespella

Aquí coneixem la terra de ningú no esta ocupada per cap persona, es va formar al segle IX.

Les coves s´aprofitaven, ja que havia molta gent que viva en condicions amolt dures, i soviant aprofitaven les coves naturals com habitatge, com en el cas de Vespella.

Clariana

La llei de dret d´aprisió, consistia en el det que podies obtenir una terra lluitaves per ella durat 30 any en ella, els pagesos van començar a arriscar-se anant a les terres de ningú, per concrear-les i aconseguir-les, tot i que era molt perillós perquè tenien que conrear per tenir aliments, ja que en el lloc on vivien tenien fam de terra,

Abans també hi havia una mena de exèrcit, el pagesos de la forntera anavaen armats perquè són els encarggats de defensar als altres i les seves terres, era molt important tenir bona defensa, per poder complir la llei d´aprició,

Montmell

En aquet pacte ( llei d´aprició) les persones que particitpen són el bibe i els habitants de Montmell. mayoritàriament el pagesos, els nobles i els feudals. Les dos parts d´aquest tracte, el bisbe , amb l´ajuda dels senyors feudals i els nobles, els ofereix protecció i empara als pagesos, ja que es troben a la terra de ningú i és molt perillosa, pero ells a canvi els hauran de pagra delmes i primcíes a ells, és a dir, a les autoritats eclesiàstiques.

El bisbe està allà perquè està protegit, aconsegueixen aliments fàcilment i controlen que tothom pagui, sense fer cap cosa més.

Pinyana

Els castells es construirn damunt d´un lloc elevat com podries ser munatyes... fent una mena de reconstrucció les restes que quedaven torres i murrales. Els castells no eren masa grans, i per aquesta raó hi viva poca gent, i els afortunats eren el senyor amb la seva famila ( la seva dona i el seus fills) també les seventes , uns quants soldats, entre tots 15--20 pesones

Queralt

Els edifici, si algú vol comprar el castell, tot el que incloia: torre i muralla, port i forest, casa i corral, terra i vinyes, deveses, prats, boscos, hortes i altres arbres, aigües, rierols, muntanyes, turons a les valls, penyals, coves, entrades i sortides, i tot el que pertany al castell és sembrat i erm.

Els límits a l'antiguitat sense fronteres, sense duanes, i per això establir límits amb elements naturals, que - com els seus propis elements el nom donat per la natura, com el riu Gaia, l'element essencial en aquest viatge educatiu, també amb la muntanya, turons i valls... per curiositat, ara, encara tenim límits avui elements naturals, com els Pirineus que separen Catalunya de França.

 Durant els segles X i XI, les fronteres van patir molts canvis, com la terra que va passar a ser propietat de les províncies catalanes, en virtut del dret de repossessió que es comentava a la pregunta anterior. Vaig decidir arriscar-me i començar a construir el castell, en total hi ha 51 castells, la majoria s'enumeren a dalt, als andalusos no els va agradar res.

Pontils

Els de l´Al-Andalús no es van quedar de braços plegats i les algarades va ser la seva forma de lluitar, però com a sorpresa per a tothom les seves intencions no eres quedar-se aquelles terres sinó saquejar-les i destruir les fortificacions cristianes amb l´objectiu de deixar-los sense res.

Des del primers atacs fin a l´últim vam pasar 192 anys.

Aquets atacs, específicament les algarades, els hi va afectar molt ja que els hi va prohibir als cristians que segueixin en el seu prop`sit, que era aconseguir quedar-se en les terres de ningú, construint castells i conreant la terra.

Tamarit

Al final a l´any 1125, els comants catalans van acabar per rendir-se en el seu propòsit de l´expansió de la frontera, pero no va ser en va. Tenim el castell de tamarit com a prova.

 Després de la dissolució Còrdova, Andalusia deixa molt clar que molts regnes taïf, un total de 31, però en concret a Catalunya n'apareixen dos, Lleida i Tortosa, que ja existeixen com a ciutat i capital comarcal. Per curiositat, 'taifa' significa 'pèndol' o 'facció'.

El comte de Barcelona era el mé temible, i per això va obtenir amb la seva presència el que volia, i els habitants dels petits i febles regnes, sabent que perdrien a la batalla, li van donar el que demanava. Perquè. Desafortunadament, podem fer una connexió amb el present, amb els assetjadors a l´escola.